lunes, 28 de mayo de 2012

Un bon diumenge!!

Com es habitual quedem a les 8:00 h al corral, un grup de cabres format per l'Scotty, Pacome ,Pepri i un servidor.Parlem que avui toca escalar i de valent!! així que decidim pujar a la Torre de Foc.Ens dirigim cap a la Batlloria per encarar la pista cap a Sant Martí, avui l'Scotty esta fort el tiu i te ganas de guerra, pujem a un ritme lleuger més ben dit rapid, molt rapid!!

En Pepri ens comenta que vol tirar davant perque ens vol ensenyar una petita ermita que es troba amagada, i la trobem .......quina passada !! deixem les bicis i ens dispossem a descobrir els seus encants i recons.

Ara toca decidir per on tirem ruta llarga-poca pendent o ruta curta-pendent més forta, ens decantem per aquesta ultima...amunt amunt.

En Pacome porta protecció solar als braços em sembla que per tota la colla que eram!!!.....jejejeje  més val que en sobri que no en falti company, clar que si.
Arribem a Sant Martí i a jalar, que em de repossar forces per encarar la Torre de foc

L'Scooty avisa, eiiii que ara si que ve una pujadeta maca vols dir que podrem ......jo miro al Pacome .....i penso ...con el vasco no se juega.....així que veig al Pacome amb mirada d'assasí....i cap amunt....a sac!!!







Arribem a la Torre de foc una mica d'aigua i cap avall..... a saco!!!







Un cop arribem rentem les bikes ,en Pacome marxa per un cantó i en Pepri es queda rentan la seva bici, l'Scotty i jo a pendra la birra.......Sempre a d'haver-hi als borratxos de torn. 





jueves, 17 de mayo de 2012

Terra de Remences 2012



Diumenge 13 maig 2012.
És la meva primera prova cicloturista amb la "flaca".

I com sol ser normalles primeres vegades sempre se sent por...
Por al desconegut, al que no ets capaç de posar mesura i per descomptat ... Al que no pots controlar!!!
És un sentiment totalment humà i naturalHo podem aplicar a qualsevol àmbit de la vida quotidiana.
Doncs igual de nerviós i espantat que davant la meva primera citaEm presento jo a Sant Esteve d'en Bas per afrontaruna de les mes importants i exigents proves del calendari cicloturistaLa Terres de Remences 2012!!!



La prova, té lloc per terres de la Garrotxa i la distància a recórrer és de 175 kmhi participen uns 3000 ciclistes.
Només per això últimja és suficient motiu pel qual sentir por!!!
Doncs per si no fos suficient, a tenir en compte que quan res més es porta disputada la meitat de la provacal afrontar l'ascens al temible Coll de Bracons amb els seus 1132mtrs d'alçada i un desnivell que arriba al 18% en els seus dos últims kmsI que no cal dir que tindrà una transcendental incidència a l'hora d'afrontar els 85 km de recorregut que ens falten per disputar.







Doncs  allà que ens vam presentar tres "Cabres" ... Scotty i Grandullón que realitzaran el recorregut de la curta amb els seus 95 kms de distància.
I el menda ... Trekman!!!
Que m'enfrontaré al recorregut de 175 kmsperquè em serveixi de referència per a la Quebranta!!!
A les 5:30 ens posem en camí cap a St Esteve d'en Bastranquil · lament ja que el dia anterior vam anar a recollir els dorsals.
Arribem i d'entradabona sort hem pogut aparcar a tocar del pavello.
Una volteta esmorzem alguna cosa i a preparar-se per prendre la sortidaCom ho fem desde punts diferentscomiat i desitjos de bona sort barrejats dels nervis previs a la sortida.
Hem dirigeixo al gran grup i just davant em trobo amb en Pepu, en Vador i amb en Mauri ...
Ostres quina casualitat!!Ens saludem i mirant al voltant localitzo més companys del CC St Celoni ... JesusMiguel AngelFarruPereKuki, Oscar ...
No m'ho esperava!!! Però me n'alegro ... Sent novell dóna una mica més de tranquil·litat tenir gent coneguda al teu voltant...

Es dóna la sortida ...
Amb precaució em vaig col·locantés una cosa trepidant!!!
Gent passant per on pot i el ritme que s'accelera per moments ...
Espectacular la imatge del pilotcap endavant no veig el cap i cap enrere no m'atreveixo a mirar!!!
El comptaquilòmetres ja marca una velocitat de 58 Km/hr d'inici ...
Poc a poc i amb l'arribada de les primeres pujadesla cosa es va calmant i cada un es col·loca al seu lloc.
He perdut de vista a tots els companysi no se si estan per davant o per darrera ... Al poc apareix la figura d'en Pepu i durant uns kms es converteix en la referència a seguir.
Coincidint amb els 30 km +/​​- estem al peu de Cap Sacostales meves cames ja estan en unes condicions òptimes per començar l'ascens a un ritme una mica més alegre.Començo a pujar, i durant aquest tram del recorregut no paro de passar corredorsAl cim es troba el primer avituallamentno m'aturo ... Agafo un got de coca al vol i em llenço cap al descensDavant roda un grup vastant nombrós i enllaço amb ellses roda ràpid cosa normal en la baixada però la cosa no canvia en arribar al pla i prendre direcció a RipollÉs increïble!!Viatjo en el centre del grup i entre 133 i 142 pulsacions la velocitat de marxa és de 54 km/hr.

Els kms cauen ràpidament i les unitats retrocedeixen per donar pas a altres ... Arriba el moment que et troves en cap i ara el cor es posa entre 178 i 182 pulsacions per minutperò aguntas aquí com abans ho han fet els altres companys ... La sensació és impressionant!!!
Arribada a Ripoll i cal dirijir-se cap a Olot travessant el Coll de Canes ... Abans de l'ascens avituallament, m'atur-ho breument i bec coca i agafo una mica de menjar. Segueixo l'ascens tranquil i reposant forcesel grup s'ha trencat i ara és un reguitcell  de corredors cada un fent  la seva.
Nou descens, el ferm en perfecte estat i amb plena confiança, hem llanço a ganivet!!! Les sensacions són bonisimes!!! I no paro de passar corredorsen aquest tram he arribat a marcar una velocitat de 78 km/hr apurant les frenades al màxim ... Una bogeria!!!
En alguna corba es veien les marques de les frenades a l'asfalt d'algun que ha calculat al limit ... Ja m'hagués agradat veure baixar per aquí als Pro!
S'acaba la baixada i entrem a Olotens hem agrupat uns 20 ciclistes i aqui ja em costa seguir-los. 
Les sortides de les rotondes són especialment delicades ja que les primeres unitats de seguida imprimeixen uns canvis de ritmes als quals si no aconsegueixes enganxar-te ràpidamentja no entres!!!

De seguida ens trobem a les afores de st Esteve d'en Bas ... Hem sorprenc en passar per sota de l'arc on se separa el recorregut curt del llarg.
No he controlat el temps en el que portem de recorregut, tan sols el quilometratge i si... No falla 91 kms i falten 4 kms perquè finalitzin els de la curtaSorpresa, i sóc conscient de que possiblement m'he equivocat ... 2 hores 41 min i 91 kms a una mitjana de 37,5 km/h!!!
No hem passen bons presagis pel captenint en compte el que resta de recorregut ... I arriba Bracons!!!

Comença l'ascens al temible Bracons... Són prop de les 11 del matí i fa calor!!!
Km 2 de l'ascens a l'alçada de Joaneteses troba l'avituallamentm'aturo per reposar forces abans del suplici ...
Prenc algo de beure i menjo una mica. Inicio la pujada tranquil·lament!!!
El ritme no és molt altperò mirant al meu voltant tots anem igual!!jajaja
Això és realment dur!!!
Els darrers dos km vam rodar sis o set corredors juntshi ha una noia a la que la seva parella l'ha d'anar animant perquè no es rendeixi ...
En passar al costat d'ella li comento ...
- Som-hi campiona que ja el tenim ...
- Quant queda??? Pregunta ...
- 500mtrs tres corbes i a arribem ...
Al cim nou avituallamentjo no paro ells si!!! Ens acomiadem ...
- Sort!!Criden ...
- Igualment!!! Els responc ...

La primera part de la baixada, és molt ràpida ... Després la carretera es torna mes estreta i revirada, i per tant més perillosa. Apareixen alguns cotxes pel davant i decideixo pendre una mica més de precaució. Fins St Pere de Torelló la carretera plena de petites pujades que van castigant les cames.
Després circulem cap Torelló per una carretera una mica més ampla i amb un asfalt en millors condicions. Ens hem reagrupat diversos petits grups formant un de més gran d'uns 25 o 30 individus ...
El cap roda ràpid al voltant de 45 km/hr i la resta mirem d'aguntar, per tal de no quedar despenjats abans d'arribar a Manlleu.
Arribada a Manlleu ... Estic tocat i decideixo parar a l'avituallament per reposar forces sense presses i descansar una mica.
Estant allà paratarriba Jesus amb altres col·legues ...
Intercanviem impressions i ells continuenJo em prenc una mica mes de tempsja que el tram fins a Can Tonigros és llarguíssim i pesat ...
Per a mi el pitjor!!! Prefereixo un altre Bracons ... jajaja
Inicio la marxa passant pel control de xipi em dic apreta una mica per intentar arribar a un petit grup que roda per davantPerò ...
Merda!!Sorpresa ...
Punxada!!! S'em ve el món a sobre... Miro al meu voltant vuscant algun tipus d'ajuda ...
Som-hi Jose reacciona!!! I em poso a solucionar el problema ... Estic nerviós i alterat i això no alluda ...
Després d'uns 15 o 20 minuts reprenc la marxa...



Estic fatal...
M'he refredat i les sensacions són horribles...
Estic cabrejat!!!
No puc... No puc... Ressona en el meu cap...
Decideixo reduir moltíssim la marxaper tal de superar aquest mal moment...
Practicament m'arrossego per la carretera... Rodo a uns 12 km/h!!!
I la pujada no s'acaba... Són uns 30 kms no gaire pronunciats però sense descans.
He d'arribar a Can Tonigros com sigui després ja el terreny és més faborable...
El cel s'enfosqueix de manera alarmant...
I la cosa només podia canviar a pitjor!!!
Tot d'una un fort xàfec es deixa caure...
He quedat totalment mullat així que ni em paro a posar-me l'impermeable ...
El meu cabreig va a pitjor!!! Tenia l'esperança de recuperar una mica de temps en el descens de Condreu ... I si això continua així no fare més que perdre més temps!!!

Diversos corredors han anat parant a posar-se l'impermeablei això m'ha permès agafar-los i tornar a rodar en un petit grup amb el qual arribo l'avituallament de CanTonigros ...
Bec una mica i sembla que recupero l'ànim ... Ara ens ve un petit descens i afrontarem els últims kms d'ascens a Condreu.
Viatjo en companyia d'un únic ciclistaens alludem per tal d'arribar més fàcilment al cimEns han passat un parell de petits grups amb un ritme més alegre el qual no hem pogut sostenirPerò els tenim a una distància prudencial i els podem donar caça en el descens ...
La pluja ha cessat però l'asfalt esta delicatalerta màxima!!!
A la que veig el cartell de Coll de Condreu 1010 mts ...
Em llanço com un cosac en vusca de l'anhelada meta ...
L'adrenalina al màxim i m'oblido totalment del perill de la situacióasfalt humit i una espessa boira que s'aixeca per moments fruit de la humitat de l'ambient.

He perdut el meu company en els primers metres del descens ... S'ha quedat ...
Però tal com esta la carretera cada un assumeix el riscos que creu convenientI jo penso tirar a mort fins creuar la línia de metaA la baixada paso als integrants dels dos grups que ens havien passat anteriorment en l'ascens i veient que cap em segueix penso que ja m'agafaren en la llarga recta que hi ha abans d'arribar a St Esteve d'en Bas.
Entro a la recta i miro cap enrereno veig a ningú i apreto amb totes les meves forcesO millor dit amb les poques que em queden!!jajaja
Les cames em comencen a donar avisos de rampes ... M'encomano a tots els sants veig el cartell d'últim km!!!
Vinga aguanta ... aguanta ...
Repeteixo en el meu interior ...
I faig el darrer gir a la dretaper veure a escassos metres la meta ... I al costat d'ella el cronòmetre!!

6 Hores 36 minuts...
La sensació indescriptible... Sorpresa... Emoció... Descans... Alleujament...Plena satisfacció!!!

martes, 8 de mayo de 2012

Col·laboradors per a la temporada 2012-2013










                                                               http://www.dondabikes.com/web

                                             







                                                 /http://www.entrenamientoamedida.com/index.php?







lunes, 7 de mayo de 2012

Monegros 2012.

Monegros 2012.









Cronica de TWISTER!! ++++++++++

Pistoletazo de salida !!!recorremos los primeros metros hasta pasar por la celula de salida y empieza el crono, golpe de pedal y empieza a pasar gente y esquivando teniendo cuidado de no engancharme con nadie, miro a mi izquierdo y veo a pacome junto a David Sanchez de los black and greens, veo que tiene mucha gente para pasar , asi que acelero veo un hueco y me meto por donde puedo antes que se estreche la calle.
A unos 4 km veo una escena realmente terrible!!! un chico tunbado en el suelo con los ojos abiertos y sin signos de conciencia, cierro los ojos y sigo apretando los dientes hasta el km 10 aprox donde la gente se bloquean los unos a los otros por un gran charco de barro, asi que decido cargar la bici a los hombros y pasar campo a traves......grandisssima cagada , la primera que meto en carrera....porque veo como los que estaban en la zona del charco esperando su turno , me pasan  por el camino y a mi todavia me quedan 50 metros con la bici a cuestas , me subo en la bici , joder el corazon me va a estallar en mil pedazos!!!
Sobre el km 27 llego al primer avituallamineto y llega Pacome  viene agotado por el sprint que ha hecho para alcanzarme pero el tio , duro como lo conocemos , ni se para!!! y me dice , venga twister vamos !!! asi que me subo a mi burra y gas a fondo hasta la proxima parada , km 50.
 
Pacome se me va un poco , pero lo llevo controlado unos 150 mts por delante.....joder estoy hecho polvo y solo llevo 40kms ...pasa un peloton de unos 9 o 10 bikers, apreto bajo piñon y me uno al peloton ......mmmmmhhhh asi da gusto viajar , miro el gps y me marca 34km/h y casi sin esfuerzo, asi si da gusto ir.
 
Llego al km 50 y segundo avituallamiento, reponemos bebida, liquidos y volvemos a la carga!! cuchillo entre los dientes y ya estamos liados otra vez....
 
Sobre el km 60 empieza una subida en el que me empiezo a notar como las rampas hacen acto de presencia, joder que putada pensaba yo....bueno cages del oficio, asi que tengo que hacer una paradita de unos 2 minutos, estirar un poquito y rezar porque el tema rampas acabe aqui, subo a la spark y empiezo con una cadencia suave para no forzar, hasta que llega el descenso larguisssssimo y rapido ...57km/h tambien peligroso ,en una curva aprete los frenos al maximo , tuve que sacar hasta el pie del pedal para evitar un barranco que cortaba el hipo... pero la verdad disfrute del descenso increiblemente, el paisaje increible , desde arriba se veia la llanura del desierto inmenso , gigante ,terrorifico!!!!!!
 
km 84 aproximado paramos reponemos otra vez y en marcha ..,joder tengo el pecho que me oprime de una manera bestial, las piernas ni las siento, la garganta llena de polvo monegrino, a Pacome lo sigo vigilando de cerca ,jejejeeje
 
km 97 aprox y hay un pequeño avituallamiento para ya encarar los ultimos 20 kms , casi ni me paro nadamas que para beber una botellita de agua y en marxa, hasta que el km 108 aprox empieza a caer un diluvio sin avisar que me deja helado!!!pero ya no hay tiempo para sensaciones, no pienso , no respiro , solo doi pedales hasta que llega una zona de asfalto , los ultimos 6 o 7 kms en la que me engancho a un bombero de bilbao y lo doi todo hasta llegar a la meta.
 
Total: 5:41 minutos
620 de mi categoria (master 30)
1488 de la maraton
21 km/h de media
 
La buena sensacion de haber acabado y mala sensacion que podia haberla gestionado mejor , pero el año que viene repito, eso es seguro!!!

 
Cronica de PACOME!! ++++++++++

Sabado 05.05.2012, a eso de las 6h salimos dirección Sariñena, por delante 280Km de carretera. Paramos a comer un bocadillo, alrededor de Lleida, y empieza ya a notarse el ambiente, muchos bikers también desayunando. Despues de pasar la población de Fraga ya se vé como es el terreno, desierto, el desierto de los monegros.

La salida es a las 13:30h, y tenemos planeado desayunar a las 8h, y comer otra vez a eso de las 11:30h, dos horas antes de la salida... para salir con el depósito lleno...

Preparamos las bicis... y primer problema, a Ivan no le frena la rueda delantera... pero hoy es su dia de suerte, nos encontramos con Josep de DondaBikes poco antes de la salida, y problema resuelto...

El tiempo, ideal, algo de nubes y una tempetura buena. Las nubes parece que solo tenian intención de ver como 6000 bikers andan por el desierto... si es cierto que nos mojaron, en los ultimos 5Km.. pero solo fueron cuatro gotas...

Nos plantamos en la salida, una hora antes... y que casualidad, 6000 bikers y estamos al lado de David de Black&Green, que esta con otros colegas y un Makumbiker... deseos de buena ruta, y que llegemos todos igual que salimos, solo un poco mas cansados...

El terreno... árido, seco, con polvo, pero mucho menos de lo que sería de esperar. Mucha pista sin complicaciones, se hace duro por la distancia, y por la velocidad al que lo afrontamos.

Salimos Ivan y yo... una ligera pelotera en el pueblo de Sariñena, y a rodar...
Como de constumbre arrancamos por encima de nuestras posibilidades... la estrategia es sencilla, arrancamos a fondo a ver quien revienta antes... parece que no sabemos hacerlo de otra forma. Despues del 1º avituallamiento, nos reagrupamos y continuamos. En el km60, mas o menos, empiezan a aperecer los primeros sintomas de las temidas rampas... en los gemelos, pero esta vez he sabido mantenerlas a raya. Lo que hice es, subir piñones y aumentar la cadencia de pedaleo en las subidas para no forzar las piernas... y ha funcionado. Quizas podía subir mas rápido, pero las posibilidades de darme una rampa hubiesen aumentado...

Los últimos 10..15Km, he rodado a relevos, con un biker de Calafell, y tres mas... ha sido un trabajo muy bonito.

La sensación al llegar a la meta, ha sido de plena satisfación... el tiempo 5h36' mejoraba mi mejor previsión...

Organizar una carrera de 6000bikers no es tarea sencilla.. a nivel personal me ha parecido muy correcta en general, los avituallamientos completos y bien repartidos, como pega o tema a mejorar es la llegada. La limpieza de las bicis... misión imposible pero lo peor las duchas... apenas salia agua. La fideua... buenísima...

Para la proxima edición, sería muy bonito poder contar con un mayor número de Cabres... merece la pena, es algo muy diferente a lo que solemos ver en nuestro Montnegre...

martes, 1 de mayo de 2012

Paz y tranquilidad...





Hoy he realizado la salida más espectacular de las ultimas que he llevado a cabo...
Ha sido algo al alcance de muy pocos...
Realmente el número de elementos capaces de afrontar algo así es reducido...
Hoy he salido, por mi Montnegre!!!
No hemos rodado mucho más de 30kms, algo mas de un par de horas...
Con un buen amigo y echando a faltar a algunos otros...
A los cuales no podemos dejar de  tenerlos presentes...
Y que forman parte de ese reducido grupo de elementos, que me aportan sensaciones como las sentidas en el día de hoy...
Rodando de  forma natural y disfrutando de una conversación de lo más distendida y sincera.
Deleitándonos del fenomenal paisaje que nos ofrece el monte en esta época del año...
Y disfrutando de la paz y tranquilidad que nos transmite la naturaleza de nuestro entorno más próximo.
Sin prisas, con calma...
Realmente espectacular!!!
Un lujo...
Me hacía falta, lo necesitaba para poder sentir nuevamente esa plena ilusión que siempre he sentido al subirme a la bici.
Y que últimamente se ha ido deteriorando poco a poco, victima de la rigurosa metodología de entreno que uno acaba adoptando casi sin darse cuenta, al haberse marcado algún objetivo de un nivel un tanto complicado.
Gracias Pacome!!!
Gracias amigo...
Este era y es el aporte con el que sabía que contaría de mi "colla" de mi gente... 
Els Cabres de Montnegre!!!